viernes, 18 de septiembre de 2009

Tard però arriba!




Hola amics de la muntanya!




Com va? Nosaltres ja fa dies que em tornat de Chamonix, però després de païr bé tot el que va passar allí, m'he decidit a contar-vos una miqueta com va anar tot.


Els dies prèvis van anar molt bé pujant a l'Aiguille du Midi, anant a la Mer de Glace amb companys de la sel·lecció Catalana. A mi personalment tot allò em va ajudar a d'alguna manera descarregar nervis del damunt ja que era un flan a totes hores, a Marc se'l veia molt més tranquil, i a la cursa ho va demostra de bona manera.


Bé entre visites, recollida de dorsals, sopars i dinars amb gent coneguda i per a coneixer, arriba el gran dia. Dia 28 d'agost de 2009, 18:30 hores, es dona la sortida a la cursa amb més nom i podria ser la més dura del món! Per davant 166 km i ni més ni menys que 9400 metres de desnivell positiu, es diuen ràpid eh... A partir d'aquí comença la meva aventura en solitari ja que Marc decideix agafar un ritme més calmat. Al km 21 miro el crono i veig que vaig prou bé 3 horetes, continuem al ritmet i anar fent, pim pam pim pam els km's van caient. A les 15 hores i poc estic a Courmayer, cambi de sabates, cambie de roba, un bon esmorzar-dinar, i a tornar a tirar. Aquí decideixo que com els controls de pas no són tan justos relaxar-me una mica, i empendre la segona part de la cursa més tranquil. Poc a poc sense encantar-me emprenc la pujada a Bertone, i mirant el paissatge i no se que em dius ja estic a Arnuva, km 100! A l'hora de fer-se de nit arribo a Champex-Lac, menjo una mika i a empendre la nova nit, vaig bé fisicament, i miro el crono i vaig per a fer entre 38-39 hores. Vinga torne'm-hi només em queda la última marató, els últims 43 km! Emprenc la pujada a Bovine, quina pujada! Bolcs i més bolcs de pedra, arribo a dubtar si m'he perdut i tot del malament que ho veig, però no perquè la gent tira per allí. Quan arribo al següent control a Trient, em començo a notar el genoll, on fa uns mesos vaig tenir la lesió, això no pinta bé, em queden 2 pujades i 2 baixades durilles. Em frego amb antiinflamatori apreto dents i a tira altra vegada com es pot. Pujant encara vaig bé, però baixant es impossible correr, començo a perdre molt de temps. A Vallorcine es fa de dia i veig que no arribaré amb el temps que m'havia marcat, i me'n recordo de tots els que em van dir que no abusés a les primeres baixades que ho pagaria, i allí estava patint com mai. Pujo bé a la Teté Aux Vents però la baixada em costa una eternitat. Al tocar l'asflat de l'entrada a Chamonix, el mal de genoll desapareix, devia tenir ganes d'acabar ja, i em poso el tratge de gala per a entrar a meta, bandera de la Ràpita en mà començo a trotar i allò ja no es pot agunatar gent i més gent, emocions contingudes durant molt de temps comencen a sortir, me'n recordo de tot el que he passat per arribar a aquella meta, de tothom que m'ha ajudat d'alguna manera, i sobretot d'ella que ha sigut qui m'ha fet tirar tot aquest temps per arribar allí. Després de 40 hores i 43 minuts creuo la meta, plors, trucades a la familia, amics en fi com si hagués guanyat! Per mi va ser una victòria.


Bé després de tot això el meu cap va de cop en Marc, li truco i em diu que va cascat i que va molt just als controls. Vaig a dutxar-me i a seguir-lo per internet. Un patir perquè per internet ens diu que no entrarà a temps. Em truca a falta de 45 minuts per a tancar la meta i em diu que esta a 2 km de meta i que baixa a tope, s'havia refet i baixava arrasant. En 45 hores i 44 minuts arriba a meta i jo en xancles i com puc l'acompanyo fins a creuar la meta junts.




Som finishers tots dos!!!!




Des d'aquí voldriem donar les gràcies a tots aquells que d'alguna manera ens ha ajudat a conseguir aquesta proesa, moltes gràcies amics!




Aquesta aventura ha significat molt per mi, i si ho he conseguit ha estat perquè tu allí on estigues m'has ajudat, per això estigues on estigues gràcies iaia!

miércoles, 19 de agosto de 2009

Ja ho tenim aquí això!


Hola amics, aprofitem l'event al qual anem a participar d'aquí 9 dies exactament per a presentar-vos el blog del que serà l'equip de curses de muntanya del Club Centre Excursionista la Foradada de Sant Carles de la Ràpita.

La cursa la deveu coneixer tots de sobres l'UTMB, ja veurem com ens va, han estat molts de dies de preparació per arribar a fer aquesta prova aixi que ara no es pot fallar.

Bueno estos dies aniré posant per aquí les sensacions i com ens anem trobant tan el Marc com jo, jo puc dir que estic dels nervis ja. Espero poder escriure el proper dia 31 d'agost dient que som finishers de l'UTMB.


Fins la pròxima amics